L'Oficina de Turisme de Paterna és el punt de trobada per a descobrir totes les possibilitats turístiques que ofereix el municipi. Està adherida a la xarxa 'Tourist Info' de la Generalitat valenciana, cosa que permet conéixer l'oferta hotelera, gastronòmica i cultural de tota la Comunitat Valenciana.

Oficina de Turismo de Paterna

Serveis

  • Informació turística de Paterna i tota la Comunitat Valenciana.
  • Punt Acreditat d'Informació (PIC) de Parcs Naturals.
  • Resolució de consultes i recerca d'informació.
  • Visites guiades a peu pels monuments històrics i museus de Paterna, amb sol•licitud prèvia:
    • Torre
    • Museu de Ceràmica
    • Espai Cultural Coves del batà

    Hi ha la possibilitat d'afegir a la visita guiada:

    • Gran Teatre Antonio Ferrandis
    • Palau (Ajuntament)
    • Calvari

Rutas turísticas

Horari d'atenció

De dilluns a dissabte, de 9 a 14 hores

De dimarts a divendres:

  • de 16.30 a 19 h (horari d'hivern)
  • de 18 a 20.30 h (horari d'estiu)
C/ Metge Ballester, 23-B
Telèfon : 96 305 31 24
Fax: 96 305 30 83
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Descarregar Guia de Turisme de Paterna

Enlace al facebook de l'Oficina de Turisme

Al voltant del 1924, va ser inaugurat el Teatre Nou de Paterna, després anomenat Teatre Principal, i conegut popularment com a Teatre del Batà, en referència al carrer on està ubicat. Un grup d'aficionats que volien disposar d'un teatre a Paterna en van ser els creadors.

El 1988, els propietaris van crear l'entitat Centre d'Art i Dansa, SA, la finalitat del qual era la dedicació "a la difusió cultural i artística en les seues diverses manisfestacions". Va ser esta societat qui va entrar en contacte amb l'Ajuntament per a formalitzar un contracte de compravenda entre les dos parts.

Després d'esta adquisició municipal i les obres d'adequació necessàries, l'edifici va ser inaugurat a febrer del 2000, amb la finalitat d'oferir als paterners i les paterneres una proposta cultural d'acord amb les demandes socials i culturals del nou mil·lenni.

Teatre Capri

Des que el 24 de juny del 1927, el Sr. Vicent Brull Bayona va presentar una sol·licitud d'obres per a construir un "edifici per a café-cinematògraf, dotat d'escenari per a funcions teatrals", el Gran Teatre va esdevindre el lloc de referència per a l'oci i l'esplai dels paterners durant diverses dècades.

El 1986, l'immoble va ser catalogat i considerat com a edifici protegit de segona categoria i passà a ser propietat de l'Ajuntament, que va impulsar els tràmits i gestions pertinents per a adequar l'edifici. La nova edificació consta d'una sala amb capacitat per a 600 espectadors i tres sales per a reunions, exposicions, assajos, etc.

Va ser inaugurat a febrer del 2000 i retolat amb el nom del paterner universal Antonio Ferrandis. Actualment, du a terme una àmplia gamma d'activitats culturals tals com teatre, concerts o exposicions.

Gran Teatre Antonio Ferrandis

Segons el projecte, es va construir el 1881 en la que aleshores era la plaça de la Constitució per a substituir l'anterior casa capitular, situada just enfront i que havia esdevingut clarament insuficient per a satisfer les noves necessitats de Paterna segons el desenvolupament que havia tingut. Paral·lelament a l'edificació del nou ajuntament, es va eixamplar i alinear la plaça que, des d'aquell moment, va adquirir una forma pràcticament rectangular.

L'edifici va ser utilitzat com a seu municipal fins al 1989, any en què tingué lloc el trasllat a les noves instal·lacions del Palau. Actualment, acull diverses dependències municipals de Serveis Socioculturals i també el Museu de Ceràmica.

Al costat de l'edifici de l'ajuntament, en un accés actualment cobert, es troba la cisterna que rebia les aigües del naixement de la vila, situat en el barranc de la Font.

L'antic Ajuntament

L'edifici actual data de finals del segle XVIII i és una ampliació d'una edificació anterior realitzada per part d'Antonio Gilabert i Lorenzo Martínez.Se tracta d'una construcció d'una sola planta amb volta de canó i un conjunt de pilastres que donen pas als altars laterals.

En l'altar major es troba Sant Pere, contigu a les imatges de Sant Joan i Sant Antoni, mentres que en el creuer de la dreta es troba, junt amb Sant Vicent Ferrer i la Dolorosa, el Santíssim Crist de la Fe de gran devoció i afecte en la vila de Paterna.

Respecte a la fatxada, va ser rehabilitada després de la contesa civil en 1940 i les decoracions, en forma d'alt relleus amb escenes bíbliques sobre la vida de Crist, es van instal·lar en 1966 i van ser beneïdes dos anys després.

Església de Sant Pere

És una zona amb una vista extraordinària sobre el riu, l'horta de Paterna i les poblacions dels voltants. Sobre el solar on està actualment l'anomenat Calvari, s'alçava el castell o la fortalesa.

Durant la Guerra de la Unió, Paterna va ser sotmesa (1348) i el castell enderrocat per a evitar que algú poguera fer-s'hi fort. En la part exterior, encara és visible el mur de contenció que es troba unit a la base de les muralles.

En l'actualitat és una zona d'esplai entre els veïns i s'aprofita per a distintes activitats d'oci.

El Calvari

Consisteixen en un tipus d'habitatge excavat en un terreny amb característiques geològiques especials, estan situades en nuclis de transició entre l'horta i el secà, i van ser introduïdes pels moriscos a la península.

El 1824, apareixen 38 coves habitades i censades. A partir d'eixe moment, es manté un creixement continu que fa que, a mitjan segle XIX, hi haja al voltant de 200 coves, ocupades per un 35% de la població, i que al llarg del segle XX se n'arriben a comptar 509.

Les coves de Paterna

El palau senyorial dels comtes de Vila-Paterna és un dels monuments més significatius del municipi. Va ser construït el 1760, a partir del projecte de l'arquitecte Antoni Gilabert, director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Va ser la residència dels comtes, encara que al llarg del temps ha tingut destins diferents ja que ha sigut cedit com a escola amb les habitacions dels mestres, alberg de pobres, hospital de guerra i, fins i tot, com a projecte d'hotel.

El 1976 va ser declarat monument historicoartístic de caràcter local i, el 1983, l'Ajuntament de Paterna va adquirir-lo, primer com a sala d'exposicions i actualment com a seu de la casa consistorial.

El Palau

Està integrada en el singular parc urbà de la Torre i el Palau, envoltada per una mar de fumerals i respiradors de les coves que la custodien, i al costat de l'escultura cristiana i mora que l'artista Anzo li va posar als peus.

Encara que no es poden precisar els seus orígens amb exactitud, s'accepta de forma generalitzada que es va construir en l'època àrab i que formaria part del sistema defensiu de la població, ja que disposa d'una visibilitat excel·lent dels voltants.

La construcció va patir un lent deteriorament a causa dels avatars del temps, cosa que va motivar que la restauraren el 1967. L'any 1971 va ser declarada monument historicoartístic d'interés local ja que, històricament, és considerada com un símbol i un tret d'identitat de la població paternera.

La Torre de Paterna

El parc de la Torre i el Palau es va inaugurar l'estiu del 2003 sobre un espai que, originàriament, posseïa un conjunt de coves extraordinari. Amb el disseny actual, s'ha procurat mantindre la topografia natural, amb els fumerals i les claraboies, elements emergents de les coves.

Per a evocar el disseny natural, s'han projectat una sèrie de recorreguts longitudinals i transversals que rememoren l'antic traçat d'arteries i travessies. A més, les sendes connecten amb una altra que recorre el dit entorn i permet contemplar el conjunt històric protegit i passejar per la part alta del parc per a contemplar, com si fóra un mirador, la concurrència de cobertes i clots.

El jardí amb espècies autòctones, anomenat passeig de les Aromàtiques, permet descobrir els distints ambients de plantes i boscatge que poblen el nostre entorn. En la part oest del parc, es troba una escultura ornamental dedicada a la festa de moros i cristians, obra de l'artista valencià Anzo.

El parc urbà de la Torre i el Palau

Els orígens dels molins de la Vila de Paterna se situen en l'Edat Mitjana, encara que la major part es van construir durant el segle XIX. Fins a principis del huit-cents només hi havia hagut uns quants molins a Paterna: el molí de la Vila, el molí Nou, el de Ferran i el del Batà. Cada un tingué usos diferents en les diverses èpoques històriques: fariners sobretot, però també arrossers, tèxtils i, fins i tot, per a paper.

A mitjan segle XIX, Paterna tenia el nivell de producció de farines més important de tota la província de València. És en este període i durant la primera meitat del XX, quan es va arribar al major desenvolupament d'infraestructures molineres, que es nodrien de la séquia de Montcada o la del Gual, al costat del riu Túria.

L'altivesa i la grandiositat dels edificis que encara queden són un clar exponent de la nostra memòria històrica i ens recorden la important activitat manufacturera i industrial que es va dur a terme i la trascendència que tingueren per a Paterna i per al seu desenvolupament.

Els Molins de Paterna

El museu de Paterna, ubicat en la Plaça del poble en un edifici de finals del segle XIX, ens proposa un viatge en el temps, per a situar-nos entre els segles XIII i XVII, èpoques en què Paterna era un important centre productor de ceràmica.

Amb la pacífica arribada de Jaume I a Paterna en el segle XIII, musulmans i cristians van continuar la tradició ceràmica iniciada pels primers, permetent-nos segles després, gràcies a les restes arqueològiques trobats en les alqueries i forns àrabs, i als treballs de conservació i restauració de l'equip del servici arqueològic municipal, disfrutar del treball artesanal dels "magistri operis terre".

Museu Municipal de Cerámica

Museu Municipal de Cerámica

Más información

Paterna poseeix un extens terme municipal, del qual al voltant de 1.830 hectàrees és terreny rústic, pràcticament la meitat.

Les àmplies zones muntanyoses i boscoses que discorren en paral·lel al riu Túria, especialment a la zona de la Canyada, conformen un hàbitat d'extraordinària qualitat, no només per a gaudir del paisatge agrest que es presenta davant de nosaltres, sinó per la trascendència que té per a la conservació de l'entorn.

Entre estes es troba la Vallesa, declarat espai natural protegit i que forma part del Parc Natural del Túria. Amb més de sis hectàrees, esta meravellosa extensió alberga una abundant població de pins i matolls típics dels boscos mediterranis com timó, romer, coscolla o argilaga. L'aroma de la frondositat, la vista d'un paisatge tan grat, i el fet de respirar aire pur i tranquil·litat suposen tot un plaer per als nostres sentits.

També cal destacar la Lloma de Betxí, un poblat de l'Edat del Bronze, situat en el paratge de la Vallesa de Mandor i datat entre el 1800 i el 1300 a.C, que conserva les restes d'una gran edificació amb tres habitacions.

Paratges i Zones Naturals

T'interessa