L’alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo s’ha reunit este matí amb la directora del Museu de Prehistòria de València, Helena Bonet per a conéixer l’estat dels treballs de consolidació de les estructures del jaciment de la Lloma de Betxí, un poblat de l’Edat del Bronze que s’alça en el paratge de la Vallesa de Mandor, sobre un tossal en ple Parc Natural del Túria.

Durant la trobada, en la que també han estat presents les regidores d’Urbanisme, Eva Pérez i de Tradicions, Cultura i Foc, Paqui Periche, la directora de les excavacions de la Lloma de Betxí, Mª Jesús de Pedro i l’arqueòleg municipal del consistori, s’ha plantejat la conveniència i utilitat d’estretir la col•laboració entre ambdós institucions i ajudar en la difusió i divulgació del patrimoni arqueològic de Paterna i de la Comunitat Valenciana.

Conegut des de 1928, el jaciment de la Lloma de Betxí va començar a excavar-se en 1984 pel Servici d’Investigació Prehistòrica. Datat entre el 1800 i el 1300 a.C., va ser construït sobre un turó d’escassa altura i conserva les restes d’una gran edificació amb tres habitacions i un corredor lateral, i murs de pedra que conserven una altura entre 1 i 2’5 metres. L’incendi que el va destruir, fa 3.500 anys va afavorir la conservació del seu aixovar domèstic compost per ceràmica, falçs de fusta i sílex, molins de mà, objectes metàl•lics, contrapesos de teler i elements d’adorn, com botons de marfil.

La seua distribució assenyala diverses àrees d’activitat, com el magatzem, la zona de mòlta o el teler. Les vessants del turó han sigut terrassades amb grans murs en talús i en els seus extrems s’han trobat dos cisternes i el camí d’accés des del sud, el costat més pròxim al Túria.

També van aparéixer dos soterraments humans: un individu senil junt amb l’esquelet d’un xicotet cànid, i un altre delimitat per una estructura de pedres de forma circular, en posició fetal amb cames i braços doblegats.