• L'Alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo han signat hui un conveni per a construcció d'un Memorial de les víctimes de la repressió de la dictadura franquista en el cementeri de Paterna, que compta amb una inversió total d'1 milió d'euros per part de la Generalitat.
  • Sagredo: “Aquest Memorial constitueix un salt de qualitat en la reparació de la memòria democràtica i serà el centre d'interpretació de la història d'Espanya més important del nostre país orientat a la dignificació de les víctimes de la repressió franquista i les seues famílies”.
  • La consellera Rosa Pérez Garijo ha assegurat que “visibilitzar a les víctimes del franquisme és essencial perquè parlem sempre de memòria, justícia i reparació però també de garantia de no repetició”.

L'Alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo han signat hui el conveni per a l'execució i manteniment de la primera fase de l'obra del ‘Memorial de les Víctimes’ de la repressió franquista que alçarà en el cementeri d'aquesta localitat.

Durant la trobada, el primer edil ha destacat “la importància d'aquest Memorial, que constitueix un salt de qualitat en la reparació de la memòria democràtica i que es convertirà en el centre d'interpretació de la història d'Espanya més important del nostre país orientat a la dignificació de les víctimes de la repressió franquista i les seues famílies”.

En aquest sentit, Sagredo ha recordat que aquesta actuació se suma a la recent declaració del conegut com a Paredón de España com a Lloc de la Memòria de la Comunitat i a la gran faena que s'està realitzant des de l'Ajuntament de Paterna, en col·laboració amb la conselleria, per a l'obertura de fosses comunes en el cementeri de Paterna, amb més de 20 fosses obertes en els últims set any i més de 1.000 restes exhumades.

Per part seua, Pérez Garijo, ha afirmat que un dels objectius del ‘Memorial de les Víctimes’ és dignificar-les i ser l'espai d'honor d'aquelles que no han sigut identificades encara. El recinte funcionarà també com a centre d'interpretació històrica per a explicar el que va succeir tant en el cementeri de Paterna com en el Terrer, el segon lloc de tot l'Estat on més afusellaments es van perpetrar durant els mesos i anys immediatament posteriors a la Guerra Civil.

La consellera de Qualitat Democràtica també ha assenyalat que el Memorial és molt important perquè “dona a conéixer l'horror que va ocórrer al nostre país.” A més, ha afegit que “visibilitzar a les víctimes del franquisme és essencial perquè parlem sempre de memòria, justícia i reparació però també de garantia de no repetició.”

Memorial de les Víctimes

El ‘Memorial de les Víctimes’ consistirà en la creació d'un espai que inclourà un recinte d'accés públic i una estructura d'obra que simbolitze i servisca per a homenatge i record a les víctimes de la dictadura franquista que moriren en defensa de la democràcia i el règim constitucional de la II República, les quals hagen sigut exhumades de les fosses comunes del cementeri de Paterna.

En el Memorial s'allotjaran les restes exhumades no identificades del cementeri de Paterna, així com tots aquells que, havent sigut exhumats i identificats, els seus familiars decidisquen la seua reinhumació en aquesta ubicació. D'aquesta manera, es convertirà en un espai públic en el qual es conjugue adequadament el respecte cap a les víctimes i la tranquil·litat i comoditat per a les persones visitants.

Inversió d'1 milió d'euros

L'espai serà declarat Lloc de la Memòria de la Comunitat Valenciana, d'acord amb els articles 20 i següents de la Llei 14/2017 de Memòria democràtica i per a la convivència. Per a això, serà senyalitzat convenientment per a la difusió i divulgació dels valors democràtics que representa, en concret, els drets de les víctimes i els seus familiars a la veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició.

La Generalitat realitzarà una inversió total d'1 milió d'euros per a l'execució del projecte de l'estructura d'obra i del recinte, cost que es finançarà a través de la Conselleria de Qualitat Democràtica. El conveni estarà en vigor fins a la finalització de les obres del projecte i, en qualsevol cas, el termini màxim de vigència serà de quatre anys, prorrogables per quatre anys més mitjançant acord de les parts.

Per part seua, l'ajuntament de Paterna autoritzarà l'ús especial temporal de la parcel·la del cementeri situada en el primer tram del quadre 3 del mateix perquè es duga a terme l'execució de les obres. S'encarregarà també de la gestió, manteniment i conservació assumint les despeses corresponents de l'estructura d'obra i del recinte, una vegada finalitzat i rebut. Al seu torn, posarà a la disposició de la Conselleria de Qualitat Democràtica els mitjans tècnics municipals per a assessorar en la fase de preparació de la documentació tècnica i participar en el seguiment i supervisió de l'obra i en l'aprovació de la seua recepció.

135 fosses comunes

En el cementeri Municipal de Paterna existeixen al voltant de 135 fosses comunes on van ser depositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades en ‘El Paredón’ o ‘El Terrer’, situat a uns 500 metres del cementeri i en altres llocs del municipi.

En total foren assassinades 2.238 persones provinents de diferents municipis de la Comunitat, així com d'altres localitats del territori nacional. Eren homes i dones compromesos amb la defensa dels valors que representava la II República; valors de llibertat, igualtat, progrés, solidaritat i ciutadania.

El cementeri de Paterna és el lloc de la Comunitat on es constata l'execució del major nombre de crims contra la humanitat, una vegada acabada la guerra, i el segon de l'Estat, després del mur del cementeri de l'Est de Madrid. L'inici d'aquest genocidi va començar el mateix dia 3 d'abril de 1939, l'endemà passat de la declaració de la fi de la Guerra Civil, fins a l'any 1956, moment en el qual es va produir l'últim assassinat d'un guerriller antifranquista en el *Terrer.

Lloc digne per a les víctimes

Els familiars d'aquestes víctimes, constituïts en associacions, van començar l'any 2010 a portar avant processos d'exhumacions en el cementeri de Paterna i fins al dia hui, amb la participació de la Generalitat des de 2019, segueixen lluitat per a aconseguir exhumar aquestes fosses i traure les víctimes a la llum.

La gran majoria de les associacions de familiars no desitgen que les restes identificades, siguen de nou enterrats en les fosses que durant tants anys han amagat el terror dels seus assassinats i l'angoixa i el dolor de les seues famílies. A més, en l'actualitat són prop de mil les restes no identificades que esperen, emmagatzemats de manera provisional sota custòdia de l'ajuntament de Paterna, trobar un lloc digne per a la seua reinhumació.

Aquesta xifra és previsible que vaja en augment a mesura que avancen les exhumacions, atés que fins al moment el percentatge d'identificacions ha sigut baix, principalment per incompatibilitat dels familiars o per l'estat de degradació de l'ADN de les restes òssies, així com per les tècniques d'extracció emprades.