SITUACIÓ DE RISC
Art. 93, Llei 12/2008, de 3 de juliol, Llei de Protecció Integral de la Infància i l'Adolescència de la Comunitat Valenciana.
Es considera situació de risc aquella en què, per circumstàncies personals o familiars del menor, o per influència del seu entorn, es veu perjudicat el seu desenvolupament personal o social de manera que, sense arribar a l'entitat, intensitat o persistència que fonamentarien la declaració de desemparament i l'assumpció per la Generalitat de la tutela per ministeri de la llei, siga necessària la intervenció de les Administracions competents, a través dels distints serveis de suport a la família i al menor.
Són situacions de risc:
Art. 16, Decret 93/2001, de 22 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor a la Comunitat Valenciana.
- a) La negligència en l'atenció física, psíquica o educativa del menor per part dels seus pares, tutors o guardadors, sempre que les omissions en l'atenció d'aquell siguen esporàdiques i lleus.
- b) La utilització de l'abús físic o emocional, sempre que no es produïsquen episodis greus de maltractament i no hi haja un patró crònic de violència en la dinàmica relacional familiar.
- c) Aquelles potencialment perjudicials per al desenvolupament físic, psíquic i emocional en les quals el menor té una satisfactòria i adequada relació amb algun dels membres de la família, o bé una edat i un estatus físic, cognitiu, emocional o temperamental que redueix la seua vulnerabilitat davant d’elles.
- d) Aquelles de precarietat, dificultat d'afrontament de la realitat social, dificultats parentals i relacionals, o altres potencialment perjudicials per al menor, en les quals es compta amb el consentiment i col•laboració dels pares, tutors o cuidadors per a la seua superació, podent-se abordar estes des dels recursos generals disponibles en la comunitat, així com amb recursos especialitzats que es puguen dur a terme amb la família sense necessitat assumir la tutela del menor.
- e) Qualsevol altra situació que produïsca en el menor un perjuí en el seu desenvolupament físic o psíquic, però la magnitud del qual es considere inferior al derivat per a ell si s'assumira la tutela per ministeri de la Llei.