A partir de 1952 el Gran Teatre amplià la seua oferta d' oci, ja que va sol.licitar el beneplàcit administratiu corresponent per a desenvolupar activitats com a sala de ball.
Durant els anys seixanta el Gran Teatre restringirà la seua activitat com a sala de cine exclusivament, encara que la televisió sera un fort mitjà de competència que, finalment, no podrà superar per la qual cosa decaurà fins a l' extrem d' haver de tancar les seues portes durant els anys vuitanta.
En 1986 l'immoble va ser catalogat per a ser considerat edifici protegit de 2a categoria. Al mateix temps s'iniciarien des de l'Ajuntament de Paterna les gestions polítiques i administratives perquè el recinte passara a formar part del Patrimoni cultural i històric de la vila de Paterna. El 14 de setembre tindria lloc la signatura d'escriptura pública entre els titulars legals i l' Ajuntament. El Gran Teatre ja era, formal i legalment, propietat municipal i, des d' aquest precís instant, s' impulsarien els tràmits i gestions pertinents per a l'adequació de l'edifici.
La nova edificació consta de:
- Una sala amb capacitat per a 600 espectadors amb una superfície total de 388 m2 i un volum principal de 3.000 m3.
- Tres sales per a reunions, exposicions, assaigs, etc. amb una superfície aproximada de 100 m2 cadascuna d'elles.
- Espais destinats al personal tècnic i de serveis.
- Espais de circulació pública que faciliten un trànsit fluid, junt a un menut bar.
La construcció de l' edifici ha seguit fidelment les disposicions legals sobre accessibilitat de minusvàlids als edificis i les condicions de protecció contra incendis.
Va ser inaugurat en febrer de 2000 sent retolat amb el nom de l' universal paterner Antonio Ferrandis.
.jpg)
